QUÈ ENS POT APORTAR A L'AULA EL CONTE DE BLANCANEUS?

Abans d'abordar els conflictes emocionals i els valors que podem treballar a classe mitjançant el conte de La Blancaneus, volem tractar la presència en el relat de prínceps i princeses, i la distribució arcaica de rols des d'una perspectiva de gènere, que són els aspectes que de vegades fan sorgir dubtes a la comunitat docent a l'hora d'explicar aquestes històries a classe. El primer que hem de tenir en compte en aquest sentit és que els contes de fades són producte de la cultura de la seva època. Així, els personatges importants tendien a ser prínceps i princeses perquè són personatges que els nens identificaven com a poderosos i triomfadors i amb els quals els era fàcil identificar-se. Pel que fa a les ocupacions de les nenes en els contes, sovint es dedicaven a les tasques domèstiques, perquè era l'habitual en societats patriarcals en les quals aquest era el paper que tenien assignat. No obstant això, no podem quedar-nos amb l'afirmació reduccionista que el missatge de La Blancaneus és: "si et dediques a tenir la casa neta i endreçada al final vindrà a rescatar-te un príncep i seràs feliç per sempre"; perquè aquest no és el missatge original del conte. No diem amb això que no hagi de aprofundir-se en la història des d'una perspectiva de gènere. Ben al contrari, animem la comunitat docent a aprofitar l'estudi d'aquests contes a l'aula per a veure com han canviat les coses o quant haurien de canviar encara des d'una perspectiva no sexista, per a fer una reflexió crítica sobre la distribució de les tasques domèstiques i per a desmuntar tòpics sobre l'existència de categories professionals associades a un determinat gènere o sexe. De fet, al llarg del curs 2017-2018 elaborarem diferents materials per animar nenes i nens a abordar aquestes qüestions de gènere vinculades als contes de fades.

 

No obstant això, el tema que ens ocupa avui és justament el contrari, treballar tots el missatges positius i emocionalment tranquil·litzadors que el conte de La Blancaneus pot aportar en educació infantil i en els primers cursos de primària. Som-hi!

 

La Blancaneus, com la majoria de contes en la seva essència, ens relata el traspàs d'un llindar per part de l'heroïna (és a dir, la superació d'etapes en la nena o nen), la trobada amb el mal (un conflicte interior), la derrota de la bruixa (la superació dels conflictes interiors) i un final feliç. Per tant, el missatge principal del conte és: jo nen/-a he de tenir confiança en les meves capacitats per vèncer els meus conflictes interns i ser una persona bona i feliç. Així de simple i així de complicat. A partir d'aquí, creiem que els temes que aborda La Blancaneus són els següents:

• La vanitat:

 El conflicte intern, el mal que vertebra tota la història de La Blancaneus és el defecte de la vanitat, d'una excessiva preocupació per l'aparença física que ens porta a ser egocèntrics, egoistes i malvats. Potser ens sembla que la vanitat és una cosa que queda molt allunyada de l'etapa d'infantil, però veiem fàcilment que no és així si fem una ullada a les trames de moltes sèries dedicades a l'audiència infantil (i tristament també adulta), a la publicitat , als objectes de marxandatge infantils ... Vivim en una societat en la qual se'ns anima a estar sempre prefectes des d'un punt de vista físic, a ser façana, a no envellir ... per què no aprofitem el conte de La Blancaneus per qüestionar tot això?

 

De fet, us animem a treballar el conte a classe recuperant la història original dels germans Grimm i no a partir del conte de Disney. Sí així ho feu, veureu que en la versió dels germans Grimm el tema de la vanitat cobra molta més importància: la madrastra intenta matar Blancaneus tres vegades (i no una, com a Disney): la primera vegada la tempta amb una cinta (i es desmaia), la segona vegada la punxa amb una pinta (i la enverina), i la tercera vegada l'enganya ja amb una poma vermella. La madrastra no és més que una forma de representar els defectes que la protagonista també posseeix però que es projecten en el personatge malvat. Els nens no entenen de sentiments polaritzats, per això no hi ha dualitat interna mai en els contes infantils: Blancaneus és bona i innocent i la madrastra és dolenta i vanitosa. No obstant això, si aprofundim una mica en els detalls de la història, veiem que Blancaneus sempre fa cas dels nans, és cauta i no obre la porta a ningú, menys quan la tempten amb guaniments per estar més bonica: la superficialitat li pot , està tres vegades a prop de la mort perquè ella també és temptada per la vanitat.

• L'afirmació de la pròpia personalitat, els desitjos d'enfrontar-nos a l'autoritat materna i a allunyar-nos de la llar i els conflictes i pors que això comporta:

El conte que ens ocupa tracta també, i especialment, dels conflictes que sorgeixen a la llar entre mare i filla (o fill), quan els interessos dels nens/-es i els progenitors no són coincidents. En el conte original, el naixement de la Blancaneus comporta la mort de la mare i l'aparició d'una madrastra, que no és més que una forma de representar la part de la mare que la nena o el nen identifica com a negativa perquè entra en conflicte amb seva pròpia voluntat. A partir dels dos anys, els nens/-es saben què són per oposició a què no són, per la qual cosa experimenten cert plaer en portar la contrària als seus cuidadors. Això, que és conegut per qualsevol persona amb coneixements en piscología infantil, sovint és font de tensions entre el nen / -a i el seu cuidador / -a. Per això són freqüents en els contes les madrastres que són injustes amb els protagonistes, la qual cosa no és més que una forma metafòrica d'il·lustrar els sentiments ambivalents que la nena o el nen experimenta cap al seu cuidador. Si, de nou, deixem de centrar-nos només en el conte de Disney i recuperem la versió dels germans Grimm, veurem que encara morta, la mare de Blancaneus segueix present i la protegeix. És aquesta ambivalència dels més petits, que senten alhora la necessitat de protecció incondicional i un impuls a oposar-se als desitjos dels seus cuidadors per a afirmar-se com a persones independents.

 

• L'angoixa per separació i la confiança en noves "bases segures":

Quan el caçador (que no és més que una forma simbòlica de representar la figura paterna) es veu forçat a abandonar la Blancaneus al bosc, aquesta se sent envaïda per la por i l'angoixa; però, els animals l'ajuden i troba la casa dels nans. De la mateixa manera, nenes i nens experimenten sovint aquesta sensació d'abandonament quan s'enfronten a situacions noves en què han de separar-se dels seus pares (el primer dia de col·legi, per exemple). Per això, són importants els contes en què els nens són abandonats pels seus progenitors, però troben nous cuidadors o ajudants que els proporcionen sensació de seguretat i protecció. Fins que es converteixin en adults que puguin valdre's per ells mateixos, nenes i nens necessiten saber que hi ha persones al món en les quals poden confiar.

 

• L'ordre, la responsabilitat i el repartiment de tasques:

Sí, ho sabem, la versió que va fer Disney de Blancaneus és sexista. Se'ns presenten uns nans gairebé bufonescos que tenen la casa feta un desastre, i que deixen que Blancaneus es quedi amb ells a canvi de netejar, fer el menjar i tenir-ho tot en ordre. De nou, això no és així en la versió original del conte. El conte dels germans Grimm ens diu que Blancaneus va arribar a una casa en la qual estava tot "més net i ordenat que com pot dir-se". Per tant, els nans no necessitaven a una dona que mantingués neta la llar. Tanmateix, li diuen que, per quedar-se a la casa, ha de "rentar, cosir i teixir; i tenir-ho tot net i ordenat". Davant d'això, podem trobar dos missatges, el conegut missatge de les teories feministes (al qual no li falta raó); però també una segona lectura, que ens sembla més interessant: a mesura que creix, si la nena o nen vol quedar-se a la llar i tenir harmonia i protecció, ha de compartir responsabilitats i començar a assumir obligacions. No podem oblidar que la Blancaneus vivia fins ara en un palau (el paradís de la infantesa) en el qual era servida i complaguda; però des del moment en què la madrastra l'expulsa haurà de començar a contraure responsabilitats.

 

• L'acceptació de la diversitat i de les debilitats i febleses de caràcter:

Els set nans que apareixen en el conte original no són més que un pretext per mostrar-nos l'evolució de la protagonista cap a la maduresa. No obstant això, amb la versió de Disney adquireixen un protagonisme que ens sembla útil per acceptar amb afecte els trets infantils no necessàriament positius que aquí s'assumeixen amb tendresa (poruc, rondinaire, saberut, tímid, mocós ...) i les necessitats especials (mut). En aquest sentit, la versió del conte de Disney permet treballar positivament el respecte per la diversitat.

 

• La seguretat que al final el conflicte es resol i que el mal no tornarà:

Sovint als adults ens aterra al final terrible dels contes de fades, però és important i tranquil·litzador per als nens saber que un cop el conflicte se supera, desapareix per sempre i no torna a aparèixer, això els dóna un missatge tranquil·litzador.

En el conte de La Blancaneus el mal és la vanitat, un pecat tan temptador que fins i tot la protagonista, tot i les advertències dels nans, ensopega tres vegades amb la mateixa pedra (obre a la Bruixa i aquesta la deixa desmaiada amb una cinta, torna a obrir a la bruixa i deixa que la enverini amb una pinta, torna a obrir a la bruixa i Blancaneus mossega la poma). Però quan el conflicte és superat (en aquest i en altres contes, sovint després d'una falsa mort o un període de letargia que no és més que un procés de creixement i maduració interior) el mal ha de ser castigat i el personatge malvat ha de morir de forma inequívoca. Si aquests contes estan plens d'episodis en què els personatges protagonistes semblen morir o dormir però després tornen a la vida, ha de ser evident per a nenes i nens que la dolenta de la història està "ben morta" i que és impossible que reaparegui. Això és catàrtic per a la dissipació de les pors interiors de nenes i nens, per molt que des d'un punt de vista adult arribi a semblar-nos massa sàdic i sinistre.

 

T'ha semblat interessant tot el que t'hem explicat sobre el conte de la Blancaneus? Vine a veure-ho amb nosaltres el proper curs 2017-2018!

 -------------------------------------------------- -------------------------------------------------- ---------------------------------------------------------------------

Bibliografia:

Bettelheim, B.: Psicoanálisis de los cuentos de hadas.

Cashdan, S.: La bruja debe morir

Steiner, R. et al.: La sabiduría de los cuentos de hadas